Viure, menjar, treballar i dormir,
sense entrebancs ni obstacles,
sense perill de patir
pensant en mi.
Si fós així,
la vida seria simple,
senzilla, fàcil i conformista.
Viure la vida
sense saber que és la vida.
Quina ironia!
Però que fàcil seria.
Si un pogués triar,
pogués escollir, què faria?
Viure sense viure,
no complicar-se,
no pensar en demà,
viure sense mirar
que has fet en el passat.
Res no importaria,
viure sense viure,
feliços tots seriem.
Però no podem triar,
la vida no ens ho permet,
cadascú té el que té,
i qui no es conforma,
PATEIX.
Ningú no viu igual,
mal viure doncs seria,
que tothom sabés,
el que l'altre fés.
Per sort o per desgràcia,
ningú s'assembla,
dues persones exactes
no existeixen
i cadascú fa el bé
que ell pensa que ha de fer.
Però què bonic fóra,
ternir sort a tota hora!
Viure feliç, sense maldecaps,
pensant que no t'has de preocupar
del que faras demà.
16-01-96