Pensaments a la muntanya

Sol,

damunt de tot,

penses, parles, t'escoltes.

Dalt de la muntanya,

observant, mirant, pensant,

el món sembla un altre.

veus petit fins i tot l'arbre.

L'arbre que la vida dóna,

a l'home i a la dona.

Llavors,

penses en la mort,

i perds la por,

penses en demà,

i ho veus tot molt clar,

penses en l'amor,

i no t'importa no,

penses en la vida,

i això t'anima.

I al baixar

vols comprovar,

que et sents més bé,

però tot segueix igual,

com ho has deixat abans de pujar.

I llavors tens por,

pateixes de dolor,

ho veus tot fosc,

t'agafa la depressió

i et sembla que lo fet,

mai no serveix de res.

12-02-96