Xavi
per en 9 D'octubre 2014
1,529 Vistes

Un dia, i ja fa molt d'això, algú que em va conèixer una mica, em va sentenciar amb la frase més descriptiva que han fet mai de mi.

"Ets el millor amic, però la pitjor parella", va dir ella aquella tarda.

Tenia raó, i encara la té. Llavors no ho vaig entendre, i no li vaig donar importancia, però aquestes paraules sempre més les he tingut presents, encara que només fós per explicar-la com una anècdota per explicar.

Per què?

He pensat mil cops aquesta resposta, sobretot els últims mesos, i mil cops no he trobat resposta.

L'hauré trobat ara?

 

Explicaré una petita història.

 

Fa uns mesos vaig conèixer a algú, una noia impressionant, perfecte. I vaig aconseguir estar amb ella. Va ser curt, però molt i molt intens, mai no havia viscut ni sentit tanta intensitat.

Res a la meva vida es pot comparar amb el que vaig viure al seu costat.

 

I la vaig estimar, com mai he estimat a ningú, i em va deixar que l'estimés. I encara l'estimo avui, i demà i passat i potser per sempre més, tot i que ella ja no vulgui ni em pugui estimar.

Però un dia va dir prou.

 

Vaig esforçar-me al màxim per no ensenyar com de perdedor puc arribar a ser, en tots els aspectes de la vida.

I vaig fracassar, ningú pot deixar de ser com és realment, encara que ni tant sols sapiga com és en realitat, per molt que vulgui ser perfecte, el caràcter real s'acaba mostrant.

Va ser el que va succeïr.

I la vaig perdre.

I ara crec que he entès com sóc, potser ha arribat l'hora d'admetre la veritat.

Sóc un bon amic, però una pèssima parella, perquè sóc un perdedor, i ningú estima a un perdedor, i ningú es mereix que un perdedor l'estimi. És demanar massa. I menys que ningú, t'ho mereixes tu.

 

Donaria la vida per ser el teu amic, l'únic que ser fer una mica bé de veritat, escoltar, ajudar, donar suport, sense necessitat de voler impressionar perquè et fixis en mi, sense necessitat de buscar que m'estimis, com jo t'estic estimant.

 

Donaria la vida perquè puguessis veure l'altre costat de l'equació. La que em fa ser un bon amic, la que no et vol impressionar, la que no possa la pota, la que t'hagués ofert i donat si en aquell moment hagués sabut com sóc realment.

Publicat a: Catalunya
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
potser encara no has trobat la parella adequada, a mi em costar força.
9 D'octubre 2014
Ness
jo encara no l'he trobada
10 D'octubre 2014