login
Inicia sessió

register
Registra't

Pensaments per Catalunya nou estat independent

CATALUNYA Vs. ESPAÑA, La Batalla final, GAME OVER.

Els esdevenivents d'ahir a la nit i aquest matí, indiquen que s'acosta la batalla definitiva.

El President Mas ha convocat la consulta de fireta.

El Gobierno Español la tombarà, com ha fet amb l'altra.

Si no la tomba i ens "permet" votar, passarà que ho farà un 40% del cens, amb un 95% de vots a favor del Si/Si. Una consulta que no importarà a ningú, sense cap validesa, perquè els favorables al no, no s'implicaran, no explicaran els seus motius perquè consideren que Catalunya està millor formant part de l'Estat Español.

Tan si la tomben com si ens la permeten fer, el següent pas és la convocatòria d'eleccions.

El Gobierno Español, no pot actuar contra una convocatòria d'eleccions, almenys fins que no es facin públics els programes electorals. I aquí rau la clau de tot plegat.

En el moment en que una candidatura inclogui "eleccions pleviscitàries", el Gobierno Español actuarà.

El seu moviment serà molt clar i molt contudent:

- Suspensió de l'autonomia catalana, detenció dels responsables polítics de la candidatura "pleviscitària". Nomenament de la Sra. Llanos de Luna (actual Delegada del Gobierno Español a Catalunya) com a Presidenta de la Generalitat de Catalunya, amb les conseqüencies que tothom pot suposar derivades d'aquest nomenament.

I llavors què?

Amb els polítics catalans eliminats de l'escena (i ho estan dessitjant, per no haver-se de mullar i escapar-se de la cremada), tota la responsabilitat del procés recaurà (per fi) en el poder del poble català, en el poder de mobilització i defensa dels nostres somnis, defensarem el nostre dret legítim a decidir el nostre futur, esdevenir un nou estat independent.

Com es diu vulgarement, s'haurà de montar un pollatres que es caguin potes avall, bloquejar comunicions, encerclar edificis públics, mobilitzar-nos pacíficament (tindrem davant nostre a tots els cossos policials españols i catalans) fins que aconseguim que les institucions internacionals (ONU, Europa, EEUU, etc. ) es facin ressò de debò de la nostra situació i obliguin a l'Estat Español a retornar-nos els nostres drets i les nostres institucions, incluit el dret a fer una DUI inmediatament, pssant inclús per sobre dels cagats polítics catalans, dels seus partidismes i interessos personals, que antepossen el personalisme i "salvar el coll" abans que els interessos del país.

Aquesta és la nostra força, aquest és el nostre "as a la màniga", l'última jugada, la definitiva i....

ESTEM PREPARATS, ESTEM DISPOSATS!!!

Visca Catalunya Lliure!!!

Comentaris (1)14-10-2014 20:21:42pensaments i politica

España, Iugoslàvia, Catalunya.

Quan els independentistes catalans érem minoria i al País Basc, la banda terrorista ETA possava bombes i matava a persones innocents, els polítics españols s'omplien la boca dient que amb terroristes no negociaven, que es rendissín, entreguessin les armes i llavors ja parlarien, que sense morts es podria negociar.

Tot i això mentien, i mentien perquè TOTS els governs españols desde la transició fins al moment de l'últim comunicat de la banda terrorista anunciant la fi de la lluita armada, s'han assegut a negociar amb intermediaris o inclús amb representants directes dels terroristes.

A Catalunya mentrestant, el mateix poble català, els polítics, els independentistes van aconseguir que la que pretenia ser el braç armat de l'independentisme català (Terra Lliure), abandonessin les armes abans no fós massa tard per tothom.

Avui dia, els independentistes creiem que som majoria, i hem iniciat un procés DEMOCRÀTIC, PACÍFIC per aconseguir el nostre anhel de viure en un país millor, més just i independent d'España.

Hem demanat seure a negociar, tal com els polítics españols oferien en el passat al País Basc.

Quina ha estat la resposta d'aquests mateixos polítics españols?

Un NO rotund a tot, a no ser clar que abandonem el nostre somni de crear un nou estat català. Amenaces constants cap als nostres representants polítics, cap a nosatres. Ofegament econòmic, que tot sigui dit, també afecta als catalans que es senten españols (i tenen tot el dret a sentir-se com vulguin, oi? però nosaltres hem de callar i acotxar el cap)

Podran els polítics españols evitar la nostra independencia?

No, un rotun no. És un procés que és imparable, un cop ha començat, no té marxa enrere, i només té un final. La Victòria (sempre i quan, els independentistes siguem realment majoria, hipòtesi encara no confirmada)

Així doncs, el govern español (i tots els polítics en general), tenen dos camins a seguir: per les bones o per les dolentes.

A Iugoslàvia, i després Sèrvia, hi havia una dirigent servi (Milosevic), que no va aceptar la desintegració del seu "gran estat" i va decidir triar el segon camí per evitar la desintegració. Hi van haver milers de morts, peró només un FRACASAT.

El fracasat va ser Milosevic. Avui dia de l'antiga Ioguslàvia no en queda res, està dividida en 6 paisos reconeguts internacionalment i 1 altre (Kosovo) que està en procés de reconeixement.

Volen els polítics españols seguir aquest camí?

Només recordar que al igual que als balcans, només una de les parts té la força de les armes, i en el nostre cas, no som pas els catalans qui la tenim.

Si segueixen aquest camí, morirem molts catalans i catalanes defensant la nostra terra i el nostre somni. Però España perdrà molt més, perquè no podran evitar que Catalunya es converteixi en un nou estat independent.

Espero que ho tinguin clar.

Pel contrari, si es fés per les bones, negociant, España té molt a guanyar, ens repartiriem el deute sobirà, entre altres més ventatges, però la principal és que sempre cap la possibilitat que la famosa majoria silenciosa catalana de la que tant parlen alguns, voti que vol continuar pertanyent a España i llavors els independentistes haurem d'anar amb la cua entre les cames i acceptar la derrota a les urnes. És l'única opció que té España de guanyar i d'evitar que Catalunya segueixi el seu camí en solitari.

ESPAÑOLS, QUIN CAMÍ TRIEU?

Sigui quin sigui el camí que triin, i analitzant el caràcter d'alguns dels polítics "influents" d'España, tinc la sensació que tenen el que anomeno "mentalitat del violador de dones".

Aquesta mentalitat justifica l'acte de violar a una bassant-se amb la premisa que si ha sigut violada, és perquè va provocant perquè porta minifaldilla o un escot generòs. On queda la llibertat de vestir com cadascú vulgui?

Portat a termes polítics, és com si el fet de voler la nostra independencia, els estiguessim provocant perquè així justificarien l'ús d'armes contra el nostre poble, o l'apressament dels nostres polítics. Com si pensar diferent d'ells, fós una provocació.

Espero estar equívocat, però m'ensumo que no és així. Ens esperem temps molt durs, però el poble unit en una sola "pinya castellera" serà invencible. No defallim. Tenim la nostra llibertat, per les bones o per les dolentes a tocar.

Visca Catalunya!!!

Comentaris (1)10-10-2014 20:36:41pensaments i politica

Una història

Un dia, i ja fa molt d'això, algú que em va conèixer una mica, em va sentenciar amb la frase més descriptiva que han fet mai de mi.

"Ets el millor amic, però la pitjor parella", va dir ella aquella tarda.

Tenia raó, i encara la té. Llavors no ho vaig entendre, i no li vaig donar importancia, però aquestes paraules sempre més les he tingut presents, encara que només fós per explicar-la com una anècdota per explicar.

Per què?

He pensat mil cops aquesta resposta, sobretot els últims mesos, i mil cops no he trobat resposta.

L'hauré trobat ara?

Explicaré una petita història.

Fa uns mesos vaig conèixer a algú, una noia impressionant, perfecte. I vaig aconseguir estar amb ella. Va ser curt, però molt i molt intens, mai no havia viscut ni sentit tanta intensitat.

Res a la meva vida es pot comparar amb el que vaig viure al seu costat.

I la vaig estimar, com mai he estimat a ningú, i em va deixar que l'estimés. I encara l'estimo avui, i demà i passat i potser per sempre més, tot i que ella ja no vulgui ni em pugui estimar.

Però un dia va dir prou.

Vaig esforçar-me al màxim per no ensenyar com de perdedor puc arribar a ser, en tots els aspectes de la vida.

I vaig fracassar, ningú pot deixar de ser com és realment, encara que ni tant sols sapiga com és en realitat, per molt que vulgui ser perfecte, el caràcter real s'acaba mostrant.

Va ser el que va succeïr.

I la vaig perdre.

I ara crec que he entès com sóc, potser ha arribat l'hora d'admetre la veritat.

Sóc un bon amic, però una pèssima parella, perquè sóc un perdedor, i ningú estima a un perdedor, i ningú es mereix que un perdedor l'estimi. És demanar massa. I menys que ningú, t'ho mereixes tu.

Donaria la vida per ser el teu amic, l'únic que ser fer una mica bé de veritat, escoltar, ajudar, donar suport, sense necessitat de voler impressionar perquè et fixis en mi, sense necessitat de buscar que m'estimis, com jo t'estic estimant.

Donaria la vida perquè puguessis veure l'altre costat de l'equació. La que em fa ser un bon amic, la que no et vol impressionar, la que no possa la pota, la que t'hagués ofert i donat si en aquell moment hagués sabut com sóc realment.

Comentaris (2)09-10-2014 20:20:31Any 2013 i 2014

La Consulta

Vist els problemes legals que té el govern de Catalunya per consultar al poble de català la seva opinió sobre aspectes polítics importants, crec que hauriem de cambiar la pregunta de la consulta i fer-la menys trascendent.

Possats a que el Gobierno Español faci el rídicul, fem que aquest rídicul sigui majúscul de debó, deixem-los en evidència, amb els pixats al ventre.

Jo proposo cambiar la pregunta.

"La Generalitat de Catalunya vol conèixer els gustos culinaris del poble, i és per aquest motiu, que convoca a tothom a les urnes el dia 9-N del 2014 per triar el seu menjar preferit entre el següent llistat:

1) Pèsols i croquetes.

2) Cocido Madrileño.

3) Ni carn ni peix, negociem amb la cuina.

4) Tot és bo, no tinc un gust preferent. "

Amb aquesta "xorrada de pregunta", que crec que es sobreenten la simbologia de les respostes, però legalment, ni el TC ni el Gobierno ni ningú, ens podria impedir expressar en unes urnes les nostres preferencies culinàries.

Per si de cas: 1) independencia, 2) sumiso al Gobierno de España (Estatus quo actual), 3) negociar amb el Gobierno, 4) el que surti ja m'està bé.

Comentaris (2)01-10-2014 10:23:28pensaments i politica