login
Inicia sessió

register
Registra't

Pensaments per Catalunya nou estat independent

Bogeries!!!!

Deixar-ho tot

per començar de nou.


Mirar enrere

i no veure't.


Parlar

sense pensar.


Callar

quan has de parlar.


Perdre el temps

sense fer res.


No pensar

en el què fas.


Tenir por

del NO.


Pensar

en el que diran.


No saber

el que voler.


I moltes més...


24-09-01

Comentaris (2)28-10-2012 23:23:07poesia o no

Abandonament

Intento escriure,

però no puc,

les paraules no surten,

estic perdut.


Res arriba a la teva alçada,

m'és impossible igualar-te.


He de desistir,

ja no ho puc ressistir.


27-08-01

Comentaris (0)28-10-2012 23:14:01poesia o no

Tu decideixes

No volia que passés,

ho he intentat evitar,

però el procés ja ha començat,

i no sé si el podré aturar.


Tu em pots ajudar,

encara ets a temps,

el pots engegar

o aturar per sempre més.


A tu et deixo decidir,

estic disposat a patir,

fins i tot a esperar.

fins que creguis que ja ho saps.


L'insconscient m'està traïnt,

el cor em diu que sí,

el cervell però, que no,

i no sé a quin dels dos seguir.


És una decisió important,

a la resta de la nostra vida pot afectar,

així doncs, pensa-t'ho bé,

no t'avancis en el temps.


Xàfec de llàgries quan estic despert,

mentre espero el dia que ho sabré,

la fantasia em fa sommiar,

la realitat, plorar.


07-05-00

Comentaris (0)28-10-2012 23:10:29poesia o no

Canvis constants

Al mig del camí,

caminant sense rumb,

els pensaments fluixen,

les paraules sorgeixen.


Una altra decisió,

parar o continuar,

mai no sé sap,

si t'hauràs equivocat.


Amb la tranquilitat del bosc,

amb la profunditat del que és fosc,

sota l'arbre que és millor,

és pot pensar amb amor.


Només amb la natura,

el vent al clatell,

les paraules dels ocells

i els teus pensaments,

veus com tot està canviant.


No saps si per bé o per mal,

però està passant,

i això no és pot canviar,

ho has d'acceptar

i el més important,

T'HAS D'ADAPTAR.


13-02-00

Comentaris (3)27-10-2012 10:06:16poesia o no

Definició d'amor

Saps qué és l'amor?



És la sensació que tinc ara mateix,

la felicitat, la tendressa,

l'exitació, el benestar,

i els nervis, perquè no,

que sento quan sóc al teu costat.



05-08-99

Comentaris (5)27-10-2012 10:02:57poesia o no

Muntanya d'amor

L'amor és com una muntanya,

pujant amunt, sempre amunt,

pensant en tu, sempre en tu,

i mirant enrere, una sensació:

la por.


La por que sento

quan en tu penso.


Pensant en el cim,

pujant pel camí,

pujant pas a pas,

un cop seré a dalt,

m'hi podré quedar?


Tu ets el meu cim,

penyasegats al voltant,

un pas en fals,

i tot s'haurà acabat.


Només un dilema

el donar l'últim pas:

et trobaré esperant?


Aquesta és la por,

ser dalt de tot,

i com única resposta:

els bategs del meu cor.


05-08-99

Comentaris (3)27-10-2012 10:01:15poesia o no

Oportunitats perdudes

La vida m'ha decebut,

sempre estic perdut,

la noia m'han fotut.

Per què sóc tan tossut?


Ho sabia del primer moment,

no hi havia res a fer,

no hi tenia cap dret,

però m'he enamorat

d'una noia inexistent,

i per això mai estic content.


Perquè tot ho faig i ho desfaig,

tot passa dins el meu cap,

i no hi ha res real,

sommio com si fós un infant.


He de començar a pensar

en fets de veritat,

he de començar a observar

el que tincs al meu voltant.


Peerquè he perdut prou oportunitats,

volant totes m'han passat,

i sóc tan cec, tan capcigrany

que ni tan sols me n'he adonat.


I ho vull evitar,

prou patir,

i vull estimar,

i vull començar,

a conèixer la felicitat.


17-01-99

Comentaris (2)27-10-2012 09:58:10poesia o no

Tu, jo i ell

Tu

i jo

i ell tambè

tots tres, que bé!

Sóm masses, no veus?


Tu decideixes qui,

un dels dos ha de fugir.

Ja ho sé, però hi vull influir,

sí, ho puc fer, he d'aconseguir

que simplement estiguis per a mi.


Si fracassés, no pogués fer-te venir,

d'acord, no passa res, no vull fer-te patir,

l'únic que vull és que sàpigues que sóc aquí,

que t'estimo, que no t'oblido ni t'obligo a segui'm,

però fen el que tu vols, el que tu desitges, recorda:


jo puc arribar a ser millor que aquest que t'ha enamora.


30-12-96

NT: Aquesta és una de les poques "pensades" que tincs, ja que cada línea augmenta en una síl.laba l'anterior.

Comentaris (4)27-10-2012 09:54:11poesia o no

Amor obligat

L'amor no pot, no ha de ser obligat,

ha de venir sempre per pròpia voluntat,

i en tot cas, l'únic que es pot intentar

és que l'altre se n'assabenti ja.


I si no et fa cas,

i si no el vol res,

deixa'l estar,

un altre pots buscar.


Però,

per intentar-ho que no quedi,

que mai es pugui dir

que et vas penedir

d'unes coses que no has dit

ni escrit!


I no t'has de desesperar,

no et deixis enverinar,

que la vida és llarga

i en algun lloc trobaràs

el mig cor que t'està faltant.


I quan l'hagis trobat,

com perdre'l no voldràs,

sàpigues que

l'amor verdader

mai ha de minvar,

sempre l'has de cuidar,

i mai, mai l'has de menysprear.


30-12-96

Comentaris (1)26-10-2012 10:33:05poesia o no

TU (poesia curta)

Pubilla,

bellesa,

tendressa,

amor,

sinceritat,

amistat,

Sol,

Lluna,

mar,

terra,

estels,

univers,

infinit,

i tot:

QUI?


01-08-96

Comentaris (2)26-10-2012 10:29:35poesia o no

Poema nou nat

La vida quan comença

un plor de joia i amor

un cant a la vida

un cant amb dolor.


L'alegria d'escoltar

per primer cop el nou nat

no hi ha joia més gran

ni cosa més important.


Donar-li nom,

quina emoció,

quantes discussions!


Perquè un fill significa

amor i sinceritat

un fill significa

estimar de veritat.


I mentre va creixent,

li vas ensenyant

les diferencies que hi ha

entre fer el bé i el mal.


Però no tot es pot controlar,

moltes coses s'escaparan,

però l'únic que es vol

és que t'estimi de tot cor.


28-05-96

Comentaris (1)26-10-2012 10:27:38poesia o no

Vergonya de principiant

Les paraules no surten,

es neguen a sonar,

vergonya de principiant.


Tu ho ets tot per mi,

això no ho puc negar,

però no ho sabràs mai,

vergonya de principiant.


No trobo el moment,

no trobo el lloc adient,

i no sé què puc fer,

vergonya de principiant.


Busco les paraules,

les busco en la gent,

la solució però,

no la veig enlloc.


Ja no sé què puc fer,

necessito consell.


- Cartes d'amor

són la solució.


15-05-96

Comentaris (1)26-10-2012 10:22:11poesia o no

La soletat

Soletat

que bé em sento al teu costat,

sense haver d'explicar a ningú

el que estic pensant.


Tu em coneixes prou bé,

tant anys és prou temps,

perquè saps com penso,

i el que he fet.


Tot i vivint,

(sempre patint)

amb gent al meu voltant,

tu has estat l'única que m'has estimat

m'has entès

i m'has atès.


Què passa doncs

amb les noies que conec,

que o ho entenc?


Pura il.lusió

sense sinceritat,

ja que només amb tu

he estat bé de veritat.


Però ja en tinc prou,

vull intentar-ho de nou,

fugir, marxar corrents,

buscant el que no m'ha permés

la soletat

buscar amb tranquil.litat.


03-04-96

Comentaris (0)25-10-2012 22:06:35poesia o no

Tornar a viure

Avui sóc feliç,

torno a escriure, per fi.


La mort he esquivat,

de pèls m'ha anat,

pel costat m'ha passat,

però l'he evitat.


I sóc feliç, sóc viu

com un ocellet dins els seu niu,

com un fillet quan riu.


La meva vida ha passat

tota en un segon per davant,

i he cregut que el final

ja m'havia arribat.


Però no ha estat així,

m'he salvat,

i ara trigaràs

a tornar-me a espantar.


Però no és tot dolent,

hi ha coses que estan bé,

ja que m'he adonat

d'ón he errat

i així ho podré canviar.


I ara, la vida em somriu,

tothom m'ho diu,

tot ha canviat

sense haver-ho de buscar.


13-02-96

Comentaris (5)25-10-2012 22:02:44poesia o no

Preguntes trivials

Quan estàs sol,

mirant el teu món

des de un altre lloc,

tens ganes de pensar,

fer-te preguntes de veritat.


Et preguntes per la vida,

et preguntes per l'amor,

et preguntes qui t'estima,

et preguntes per la mort.


I quant més penses,

respostes més diverses.


LA VIDA:

La vida és intentar

de l'avorriment marxar.


L'AMOR:

L'amor és l'inspiració

que et dóna forces

per escriure una cançó.


T'estimes a qui t'inspira.

T'inspira qui no t'estia.

La resposta doncs és ben senzilla.


LA MORT:

La mort és la fi

del teu camí,

el que tots fem

i només a algú recordem.


13-02-96

Comentaris (2)25-10-2012 21:58:46poesia o no

Pensaments a la muntanya

Sol,

damunt de tot,

penses, parles, t'escoltes.


Dalt de la muntanya,

observant, mirant, pensant,

el món sembla un altre.

veus petit fins i tot l'arbre.


L'arbre que la vida dóna,

a l'home i a la dona.


Llavors,

penses en la mort,

i perds la por,

penses en demà,

i ho veus tot molt clar,

penses en l'amor,

i no t'importa no,

penses en la vida,

i això t'anima.


I al baixar

vols comprovar,

que et sents més bé,

però tot segueix igual,

com ho has deixat abans de pujar.


I llavors tens por,

pateixes de dolor,

ho veus tot fosc,

t'agafa la depressió

i et sembla que lo fet,

mai no serveix de res.


12-02-96

Comentaris (0)25-10-2012 21:11:02poesia o no

Espurna d'amor

Una espurna d'amor

vol sorgir del meu cor,

però no és el moment,

encara no és una flama lluent.


L'espurna que lluït

per poder sortir

pertany a una noia

preciosa com una joia.


Ja sé com és,

com parla i qui és,

el problema però,

és que no em coneix.


Les seves paraules sonen dolces,

com el so del campanar,

com el vent vora mar,

com les ones contra el penyasegat.


Els seus cabells

fan olor de bon jardí,

olor de roses i llesamí

com m'agrada a mi.


Els seus ulls,

penetrants i preciosos,

perforen el meu cap

i només em deixen pensar

quan tornaré

a ser al seu costat.


Però no és el moment,

no és una flama lluent,

falta una cosa important,

la que m'acaba enamorant.


Però no sé que pot ser,

una paraula o un gest,

però estic tranquil,

quan passi això ho sabré,

i llavors li ho diré.


10-02-96

Comentaris (2)25-10-2012 21:04:31poesia o no

La vida fàcil V 2

Viure, menjar, treballar i dormir,

sense entrebancs ni obstacles,

snese perill de patir

pensant en mi.


La vida fóra simple,

fàcil i conformista,

senzilla.

Viure la vida

sense saber que és la vida.


Que fàcil seria!

Si un pogués triar,

pogués escollir,

què faria?


Viure sense viure,

no complicar-se pensant en demà,

viure sense mirar

el que has fet en el passat.


Si rs no importa,

si res és important,

viu la vida sense pensar.


Però,

per desgràcia o per sort,

no és així la vida no,

perquè:

-has de pensar en el passat,

del que has fet, rebràs;

-has de pensar en el present,

depens del que aprens;

-has de pensar en el futur,

per trencar el gran mur.


El gran mur que pot suposar

que en la vida no puguis avançar,

que no siguis feliç,

que no puguis pensar

de que viuràs demà.


16-01-96

Comentaris (6)25-10-2012 20:58:32poesia o no

La vida fàcil V 1

Viure, menjar, treballar i dormir,

sense entrebancs ni obstacles,

sense perill de patir

pensant en mi.


Si fós així,

la vida seria simple,

senzilla, fàcil i conformista.

Viure la vida

sense saber que és la vida.

Quina ironia!

Però que fàcil seria.


Si un pogués triar,

pogués escollir, què faria?


Viure sense viure,

no complicar-se,

no pensar en demà,

viure sense mirar

que has fet en el passat.


Res no importaria,

viure sense viure,

feliços tots seriem.


Però no podem triar,

la vida no ens ho permet,

cadascú té el que té,

i qui no es conforma,

PATEIX.


Ningú no viu igual,

mal viure doncs seria,

que tothom sabés,

el que l'altre fés.


Per sort o per desgràcia,

ningú s'assembla,

dues persones exactes

no existeixen

i cadascú fa el bé

que ell pensa que ha de fer.


Però què bonic fóra,

ternir sort a tota hora!

Viure feliç, sense maldecaps,

pensant que no t'has de preocupar

del que faras demà.


16-01-96

Comentaris (5)22-10-2012 22:39:51poesia o no

L'amor en fases

L'amor ve quan vol

això ho sap tothom,

ara ve, ara desapereix,

avui t'estimo

però demà t'odïo.


Però mai sabem quan,

ni com, ni perquè.

Pot sorgir d'un fet,

una paraula o un gest,

en qualsevol lloc,

en qualsevol moment,

per a ell no existeix el temps.


Des de sempre el pots conèixer,

pots veure'l cada dia

però mai sabràs en quin instant

el teu cor el reconeixerà

i ja no podràs passar

sense pensar en t'altra meitat.


Pots estar enamorat durant anys,

i un dia aixecar-te i descobrir

que l'amor ja no hi és,

ha marxat, ha volat.


I no ho comprens,

però no has de pensar-hi més.

I no és inevitable,

però està escrit:

l'amor que va marxar

díficilment ressorgirà.


Però no ho saps amb seguretat

algún dia el pots tornar a trobar.

I moltes vegades penses:

"he trobat l'amor de veritat"

I no és cert, és fals.

L'altre no sent,

no veu, és cec,

i penses, i desesperes.

Però tingues present

que si un se'n va,

un altre arribarà.


01-01-96

Comentaris (1)22-10-2012 21:06:22poesia o no

Lluita d'amor

Llargs cabells,

cames llargues,

simpàtiques però reservades,

són les que a mi m'agraden.


Ara n'hi ha una,

especial però perduda,

i el nom de la dona

sona dolç com una ona.


Ella és com és,

esquixita com la mel,

i jo sóc un ninot,

que fa el que ella vol.


Podria no ser, però és,

estic enamorat

i no puc fer-hi res.


Ella no m'estima

en té un altre, pobre nina.


És un amor impossible,

però no és invencible,

vull tirar endavant,

no em rendiré pas

sense haver lluitat abans.


15-12-95

Comentaris (0)22-10-2012 20:53:44poesia o no

Feliç mentida

FELIÇ MENTIDA

Vaig nèixer, vaig crèixer i vaig morir,

tothom ha de passar pel mateix patir.

Alguns tenen sort, no pateixen no,

diuen ser feliços, però, ho són?


No,

és una disfressa, volen simular,

intenten amagar tota la veritat.

No es preocupen pel seu estat,

enganyen i no poden estimar.


Tothom té problemes,

no ho cal pas negar,

qui té calers, potser està malalt,

qui no, ja en té prou,

però, per igual a tots,

és fosc,

és el fons d'un gran pou.


Poder sortirn-en és el seu desig,

com fer-ho, el seu gran neguit.

Però per aconseguir-ne sortir

es necessita de tot,

es necessita a tothom,

però ningú ajudarà

a qui no va amb la veritat

sempre per davant.

21-12-1995

Comentaris (0)18-10-2012 12:48:20poesia o no

Com hauria de ser el nostre futur estat?

La resposta a aquesta pregunta no és gens senzilla, oi?

Per a mi, hauria de tenir base molt sòlida, ón una paraula hauria de destacar per sobre de les altres: RESPECTE.

No m'agradaria que el meu estat tractés als altres com a nosaltres ens han tractat.

Repecte i llibertat, justicia i democràcia.

Hi dic respecte, no fer el passarell.

Serà català tot aquell que ho senti i ho vulgui ser, sense obligacions.

Qui podrà viure a Catalunya? Tot aquell que ho vulgui.

Hi aquí és un veig el major problema.

Entec que no tots els que visquin a Catalunya vulguin ser catalans. Hi hauria d'haver categories de catalans?

La pregunta sembla xenòfoga, però no vull mirar d'on són o qui són, sinó quant fa que hi són i el més important, quant fa que col.laboren en el finançament de les despeses públiques de l'estat.

En la meva opinió, la "discriminació" o "categoria", (que poc m'agraden aquestes paraules, però no sé com expressar-ho millor), s'hauria de fer depenen del temps de cotització a les arques públiques.

No trobaria just que persones just arrribades tinguessin els mateixos beneficis socials que les persones que porten cert temps aportan els seus diners al manteniment del nou estat.

Crearia una línea, per exemple 4 anys, per rebre tots els beneficis fiscals que rebrien els demés. Trobo que seria una societat més justa, si el nouvingut, fins que pugués rebre tots els beneficis tingués un temps d'adaptació i assimilació de la societat catalana.

Sòc conscient que aquesta opinió potser no agradara a moltissima gent, i per això mateix ho considero tema de debat i és una idea molt primaria, per començar a debatre.

Comentaris (3)18-10-2012 11:50:04pensaments i politica

Com expliquem el perquè de tot plegat?

Molta gent compara la relació de Catalunya amb Espanya com si fós un matrimoni. Jo no ho veig així.

En un matrimoni, tant l'home com la dona, haurien de tenir una relació d'iguals, tot i que de vegades no sigui així.

La relació Catalunya-Espanya no és ni molt menys d'aquesta manera.

Jo veig la relació més aviat com si Espanya fós el patriarca d'una gran familia. Aquesta familia, té disset germans, tots iguals, amb petites diferencies, però iguals. La base d'aquesta "familia" és: vosaltres fills, entregueu tot el sou al patriarca, el patriarca es quedara el que necessiti i us retornarà el que vulgui.

En un moment determinat, un dels fills (Catalunya), necessita cambiar de cotxe, ho comenta amb el patriarca i llavors ell, li suggereix que en comptes de comprar-se un utilitari, es compri un mini-bus, així si els seus germans el necessiten, doncs la "familia" ja tindrà ressolt el problema. El fill no ho veu clar, però necessita un mitjà de transport i com que hi ha bonança econòmica, doncs, mira, compra a crèdit el minibus.

Fins aquí tot són flors i violes.

Ara arriben els problemes.

Degut als excessos d'uns i altres (que per desgràcia de tot hi ha hagut), la bonança econòmica s'acaba i el fill ja no arriba a pagar el minibus, ni la gasolina ni l'assegurança.

Llavors demana ajut al patriarca, que li augmenti l'assignació per pagar les despeses, després de tot el fill no necessitava un minibus, amb utilitari ja en tenia prou.

El patriarca, li diu noi, fés-ho com vulguis, és el teu problema. Però tu cada mes entrega el teu sou a la "familia"

El fill, fa mans i mànigues però no arriba, i tot sopant demana ajut a la resta de la "familia"

El que escolta no li fa pas molta gràcia.

Els germans, en comptes d'oferir-hi ajuda, li diuen insolidaria, l'insulten, li anomenen el nom del porc. I així dia rera dia.

Arriba un dia que el fill coneix una xicota, i la presenta a la "familia". La xicota es diu "Nou Estat = Llibertat".

Clar, la "familia" de cap manera accepta aquesta relació i els menyspreus, insults es multipliquen, i ara fins i tot el patriarca l'insulta i el menysprea.

Només hi ha una solució, buscar un piset baratet, i anar a viure amb la seva xicota. Tindrà problemes al principi, no podra menjar pernil del car, possiblement menjaran fuet de Vic, que és més barat i també és boníssim.

En una familia normal, tindria l'ajut de tots per fer el trasllat de casa, però, aquí, i ara, senyores i senyors, ho haurem amb nocturnitat i sense ajut.

Però tenim un gran avantatge, els cossins i tiets (Europa) i resta de coneguts entenen la nostra situació i si bé no ens poden ajudar de primera mà, almenys quan tinguem el sopar anual amb tota la famila "mundial" ells ens hi convidaran i podrem seure a taula.


Visca Catalunya

Comentaris (1)12-10-2012 21:37:27pensaments i politica