login
Inicia sessió

register
Registra't

Pensaments per Catalunya nou estat independent

L'amor en fases

L'amor ve quan vol

això ho sap tothom,

ara ve, ara desapereix,

avui t'estimo

però demà t'odïo.


Però mai sabem quan,

ni com, ni perquè.

Pot sorgir d'un fet,

una paraula o un gest,

en qualsevol lloc,

en qualsevol moment,

per a ell no existeix el temps.


Des de sempre el pots conèixer,

pots veure'l cada dia

però mai sabràs en quin instant

el teu cor el reconeixerà

i ja no podràs passar

sense pensar en t'altra meitat.


Pots estar enamorat durant anys,

i un dia aixecar-te i descobrir

que l'amor ja no hi és,

ha marxat, ha volat.


I no ho comprens,

però no has de pensar-hi més.

I no és inevitable,

però està escrit:

l'amor que va marxar

díficilment ressorgirà.


Però no ho saps amb seguretat

algún dia el pots tornar a trobar.

I moltes vegades penses:

"he trobat l'amor de veritat"

I no és cert, és fals.

L'altre no sent,

no veu, és cec,

i penses, i desesperes.

Però tingues present

que si un se'n va,

un altre arribarà.


01-01-96

Comentaris (1)22-10-2012 21:06:22poesia o no

Lluita d'amor

Llargs cabells,

cames llargues,

simpàtiques però reservades,

són les que a mi m'agraden.


Ara n'hi ha una,

especial però perduda,

i el nom de la dona

sona dolç com una ona.


Ella és com és,

esquixita com la mel,

i jo sóc un ninot,

que fa el que ella vol.


Podria no ser, però és,

estic enamorat

i no puc fer-hi res.


Ella no m'estima

en té un altre, pobre nina.


És un amor impossible,

però no és invencible,

vull tirar endavant,

no em rendiré pas

sense haver lluitat abans.


15-12-95

Comentaris (0)22-10-2012 20:53:44poesia o no

Feliç mentida

FELIÇ MENTIDA

Vaig nèixer, vaig crèixer i vaig morir,

tothom ha de passar pel mateix patir.

Alguns tenen sort, no pateixen no,

diuen ser feliços, però, ho són?


No,

és una disfressa, volen simular,

intenten amagar tota la veritat.

No es preocupen pel seu estat,

enganyen i no poden estimar.


Tothom té problemes,

no ho cal pas negar,

qui té calers, potser està malalt,

qui no, ja en té prou,

però, per igual a tots,

és fosc,

és el fons d'un gran pou.


Poder sortirn-en és el seu desig,

com fer-ho, el seu gran neguit.

Però per aconseguir-ne sortir

es necessita de tot,

es necessita a tothom,

però ningú ajudarà

a qui no va amb la veritat

sempre per davant.

21-12-1995

Comentaris (0)18-10-2012 12:48:20poesia o no

Com hauria de ser el nostre futur estat?

La resposta a aquesta pregunta no és gens senzilla, oi?

Per a mi, hauria de tenir base molt sòlida, ón una paraula hauria de destacar per sobre de les altres: RESPECTE.

No m'agradaria que el meu estat tractés als altres com a nosaltres ens han tractat.

Repecte i llibertat, justicia i democràcia.

Hi dic respecte, no fer el passarell.

Serà català tot aquell que ho senti i ho vulgui ser, sense obligacions.

Qui podrà viure a Catalunya? Tot aquell que ho vulgui.

Hi aquí és un veig el major problema.

Entec que no tots els que visquin a Catalunya vulguin ser catalans. Hi hauria d'haver categories de catalans?

La pregunta sembla xenòfoga, però no vull mirar d'on són o qui són, sinó quant fa que hi són i el més important, quant fa que col.laboren en el finançament de les despeses públiques de l'estat.

En la meva opinió, la "discriminació" o "categoria", (que poc m'agraden aquestes paraules, però no sé com expressar-ho millor), s'hauria de fer depenen del temps de cotització a les arques públiques.

No trobaria just que persones just arrribades tinguessin els mateixos beneficis socials que les persones que porten cert temps aportan els seus diners al manteniment del nou estat.

Crearia una línea, per exemple 4 anys, per rebre tots els beneficis fiscals que rebrien els demés. Trobo que seria una societat més justa, si el nouvingut, fins que pugués rebre tots els beneficis tingués un temps d'adaptació i assimilació de la societat catalana.

Sòc conscient que aquesta opinió potser no agradara a moltissima gent, i per això mateix ho considero tema de debat i és una idea molt primaria, per començar a debatre.

Comentaris (3)18-10-2012 11:50:04pensaments i politica

Com expliquem el perquè de tot plegat?

Molta gent compara la relació de Catalunya amb Espanya com si fós un matrimoni. Jo no ho veig així.

En un matrimoni, tant l'home com la dona, haurien de tenir una relació d'iguals, tot i que de vegades no sigui així.

La relació Catalunya-Espanya no és ni molt menys d'aquesta manera.

Jo veig la relació més aviat com si Espanya fós el patriarca d'una gran familia. Aquesta familia, té disset germans, tots iguals, amb petites diferencies, però iguals. La base d'aquesta "familia" és: vosaltres fills, entregueu tot el sou al patriarca, el patriarca es quedara el que necessiti i us retornarà el que vulgui.

En un moment determinat, un dels fills (Catalunya), necessita cambiar de cotxe, ho comenta amb el patriarca i llavors ell, li suggereix que en comptes de comprar-se un utilitari, es compri un mini-bus, així si els seus germans el necessiten, doncs la "familia" ja tindrà ressolt el problema. El fill no ho veu clar, però necessita un mitjà de transport i com que hi ha bonança econòmica, doncs, mira, compra a crèdit el minibus.

Fins aquí tot són flors i violes.

Ara arriben els problemes.

Degut als excessos d'uns i altres (que per desgràcia de tot hi ha hagut), la bonança econòmica s'acaba i el fill ja no arriba a pagar el minibus, ni la gasolina ni l'assegurança.

Llavors demana ajut al patriarca, que li augmenti l'assignació per pagar les despeses, després de tot el fill no necessitava un minibus, amb utilitari ja en tenia prou.

El patriarca, li diu noi, fés-ho com vulguis, és el teu problema. Però tu cada mes entrega el teu sou a la "familia"

El fill, fa mans i mànigues però no arriba, i tot sopant demana ajut a la resta de la "familia"

El que escolta no li fa pas molta gràcia.

Els germans, en comptes d'oferir-hi ajuda, li diuen insolidaria, l'insulten, li anomenen el nom del porc. I així dia rera dia.

Arriba un dia que el fill coneix una xicota, i la presenta a la "familia". La xicota es diu "Nou Estat = Llibertat".

Clar, la "familia" de cap manera accepta aquesta relació i els menyspreus, insults es multipliquen, i ara fins i tot el patriarca l'insulta i el menysprea.

Només hi ha una solució, buscar un piset baratet, i anar a viure amb la seva xicota. Tindrà problemes al principi, no podra menjar pernil del car, possiblement menjaran fuet de Vic, que és més barat i també és boníssim.

En una familia normal, tindria l'ajut de tots per fer el trasllat de casa, però, aquí, i ara, senyores i senyors, ho haurem amb nocturnitat i sense ajut.

Però tenim un gran avantatge, els cossins i tiets (Europa) i resta de coneguts entenen la nostra situació i si bé no ens poden ajudar de primera mà, almenys quan tinguem el sopar anual amb tota la famila "mundial" ells ens hi convidaran i podrem seure a taula.


Visca Catalunya

Comentaris (1)12-10-2012 21:37:27pensaments i politica

Pàgines: 1234  <>