login
Inicia sessió

register
Registra't

Pensaments per Catalunya nou estat independent

Reflexions 27S

Avui, aquí, vull fer un exercici de política ficció.

" Eleccions al parlament 27S2015"

JUNTS x SI = Independencia amb sistema econòmic més o menys semblant al que tenim fins ara, dins U.E creant una república catalana "a la europea".

CUP = Independencia i revolució per canviar-ho tot i crear una república catalana "socialista".

Desde el primer dia JxS van dir que el seu presidenciable era el Sr. Artur Mas.

Desde el primer dia, CUP van dir que el seu presidenciable era el Sr. Baños i van afegir que sota cap circumstancia farien president en Mas.

Resultats electorals.

JxSi = 62. 1.600.000 +-

CUP = 10. 350.000 +-

Resta = 63.

El resultat electoral ha volgut que JxSi hagi de negociar amb CUP, com a minim que 2 dels seus diputats votin a favor del presidenciable de JxSi, i les CUP han dit que No a Mas dos cops.

Que volen les CUP? Les CUP volen crear la "república socialista catalana", fer la revolució, sense Mas, i sense entrar al govern ni tenir cap responsabilitat, que sigui la gent de JxSi qui apliqui les polítiques que exigeix les CUP, que renunciin al seu presidenciable i que a sobre s'enfrentin als poders de l'estat Español, però amb les CUP mirant-s'ho desde la barrera, però això si, amb tot el seu suport "moral".

Comença l'exercici de política ficció.

RESULTATS FICTICIS 27S.

CUP = 1.600.000 vots = 62.

JXSI = 350.000 vots = 10.

RESTA = 63.

Amb aquest panorama electoral, les CUP necessiten de 2 vots positius per investir com a president en Baños i iniciar la "revolució socialista" per canviar-ho tot.

Ja sabem que a JxSi no vol fer cap revolució, sinó que vol crear una República catalana "a la europea" amb un sistema econòmic semblant a l'actual.

Comencen les negociacions i les condicions de JxSi per investir en Baños, a grans trets son les següents:

* VOLEM QUE RENUNCIEU A BAÑOS COM A PRESIDENT, a canvi de 2 vots positius.

* VOLEM QUE RENUNCIEU A BAÑOS COM A PRESIDENT, que renuncieu a fer la revolució i que a més a més apliqueu la major part del nostre programa electoral, votat per 350.000 persones i que renuncieu al vostre, votat per 1.600.000 persones, a canvi de 10 vots positius i tot el nostre suport moral, pk nosaltres (JxSi), això de tenir càrrecs de responsabilitat, ens va una mica gran i no ens veiem amb cor, així que millor o feu vosaltres en nom nostre.

Que pensarieu la Gent de les CUP si fós aquest l'escenari a dia 14 de novembre?

Comentaris (0)14-11-2015 21:44:32pensaments i politica

Més d'un any

Desde el mateix moment que et vaig conèixer, allà cap el dia 9 de novembre de 2013, desde aquell mateix instant, que no he deixat de pensar en tu. Ja fa més d'un any que no sé res de tu, però tot i això, segueixo pensant en tu cada dia, i no ho vull evitar, m'agrada pensar en tu.

Potser mai més sabré de tu, però jo seguiré pensant en tu, i m'agradaria que fós per sempre, però no ho sé pas això, no puc saber què m'espera en un futur, però, una cosa si n'estic segur, passi el que passi, un record agradable del temps que vam passar junts.

Enmig de la Mediterrànea.

Comentaris (0)26-08-2015 23:56:37Any 2013 i 2014

Via #Reus, proposta votacions Congreso (Im)diputados de España.

Començaré dient que jo, particularment, preferiria no haver de tornar a votar en unes eleccions al Congreso de diputados de España, perquè Catalunya ja no formés part d'España.

Tenint clar aquest concepte, si es convoquen eleccions abans, per la xarxa corre amb molta força el que s'ha anomenat Via Claver.

Què és la Via Claver?

La Via Claver insta a que cap partit sobiranista/independentista català es presenti a les eleccions al Congreso, així com que cap votant d'aquests partits hi participi, creant així una alta abstenció.

Aquesta via defensa que l'impacte internacional que rebria aquesta alta abstenció faria "visible" el descontentament del poble català vers els polítics españols.

Tot i que en part puc estar-hi d'acord, hi veig uns inconvenients, és per això que jo (modestament) desde aqui proposo una altra via, la Via #Reus.

Què és la Via #Reus?

La Via #Reus consisteix en dos aspectes bàsics:

1r) Cap partit sobiranista/independentista català es presenti a les eleccions al Congreso.

2n) Vot nul massiu a aquestes eleccions al Congreso.

Quina diferencia hi ha entre les dues vies?

Per a mi, l'impacte internacional que tindrien, 1'2Milions de vots nuls a Catalunya, és superior al d'una abstenció del 70%.

Els partits unionistes utilitzarien l'abstenció al seu favor i podrien sortir al balcó de les seves seus, autoproclamant-se guanyadors de les eleccions, i tindrien raó, ja que està acceptat que l'abstenció a unes eleccions implica l'acceptació del resultat.

Que passaria si hi ha 1'2Milions de vots nuls?

Cap partit es podria proclamar vencedor de les eleccions a Catalunya, ja que qualsevol periodista podria repreguntar als liders polítics unionistes pel percentatge de vots nuls, que inclús podria arribar a ser majoria absoluta si tots els partits sobiranistes/independentistes donessin suport a aquesta Via #Reus.

Que significa el vot nul a unes eleccions?

El vot nul significa que no s'està d'acord amb cap de les candidatures que es presenten, i internacionalment, visualitzariem que a Catalunya, amb majoria de vots nuls, no volem continuar ser governats desde Madrid. Els partits unionistes estarien deslegitimats per proclamar-se guanyadors de les eleccions.

La meva opinió és que aquesta opció és més impactant i més clarificadora que la Via Claver.

Que passa si les eleccions españoles i les catalanes coincideixen en la data?

Seria perfecte, si tots els partits soberanistes/independentistes recomanessin als seus votants seguir la Via #Reus, impressionant visualment i internacionalment, guanyar les eleccions al congreso amb una llista unitària (vot nul) que mai no es podria impugnar, alhora que a les eleccions al Parlament de Catalunya, els partits sobiranistes/independentistes, amb una llista o amb varies, guanyessin per majoria absoluta, inclús en beneficiaria alhora de fer la declaració d'independencia, ja que a Madrid hi hauria un buit de poder que podriem utilitzar a favor nostre.

Per reforçar el meu argument voldria possar un parell d'exemples.

Al pseudoreferemdum del 9N, que haguessim preferit que fessin els unionistes, l'abstenció o que haguessin votat nul? jo personalment, amb vot nul, hagués comptat com un No, i el referendum hagués sigut més "real".

2n cas) en un poble de 100 votants, si hi ha 100% d'abstenció, els unionistes vendran la moto que aquest poble passa de tot i que tot li està bé (la famosa majoria silenciosa), en canvi, si aquest poble de 100 votants, tingués 100% vots nuls, la lectura posterior seria que aquest poble no està d'acord en ser governat per cap dels partits que es presenten a les eleccions.... fent un símil, Houston, tenim un problema....

Aquesta és la meva proposta i els meus raonaments.

Qualsevol que ho llegeixi, m'interesa moltíssim l'opinió, no costa res deixar un comentari.... jajajajajaja

Comentaris (6)29-04-2015 11:22:36pensaments i politica

Atropellaments a Riera Miró de Reus

Avui, diumenge 1 de març de 2015, vora les 7 de la tarda hi ha hagut un altre atropellament a la Riera Miró de Reus...

Tot i que no m'ha semblat dels Molt Greus, han hagut d'intervenir, 3 patrulles (almenys) de policia local, dues ambulancies i els bombers.

I en van... he perdut el compte.

Observo la Riera, el pas de vehicles (exageradament alt), el pas dels vianants...

3 problemes he observat:

1) Velocitat, la velocitat dels vehicles, és a totes llums, excesiva, s'hauria de fer alguna cosa per reduïr-la, com per exemple instal.lar-hi passos de cebra "elevats" com hi ha per exemple a l'avinguda Marià Fortuny.

2) Il.luminació , la il.luminació de les zones de pas de cebra, en concret a la Riera Miró, és totalment deficient i ineficaç, i si instal.len faroles il.luminant els passos de peatons especificament?

3) Atenció , l'atenció, tant dels conductors de vehicles, com dels vianants. I aquest és el punt més complicat de possar-hi remei, tot i així, crec que col.locant uns senyals a les voreres al costat dels passos, recordant als vianants, que abans de creuar, han de mirar a dreta i esquerra comprovant que cap vehicle els suposa un perill per creuar no estaria de més, altre cosa serà que els vianants en facin cas.

Sé que poc influirà aquesta reflexió, però em venia de gust fer-la i gràcies al blog, cadascú pot escriure el que li surt de dins... doncs ho aprofito..

Gràcies..

Comentaris (0)01-03-2015 21:07:24pensaments i politica

Som burros els catalans?

Quants païssos del món s'han independitzat avisant amb anys, mesos d'antelació?

Quants païssos del món, han creat 1r unes estructures d'estat i després han declarat la independencia?

Que passaria si després de crear les citades estructures d'estat, el poble de Catalunya, en la seva majoria, decideix continuar a España?

Que es farà llavors amb tots els recursos que s'han gastat en crear unes estructures d'estat que no servirian per a res?

No seria més lògic, 1r votar la independencia, crear l'estat independent i després crear les estructures?

Els catalans, de tan bé que volem fer les coses, som burros.

I si ho fem com tothom i tirem pel dret?

Així és com ho han fet la majoria de païssos independents i no els hi ha anat tan malament oi?

Doncs això, siguem independents (si la majoria del poble català així o decideix).

Visca Catalunya Lliure.

Comentaris (2)01-02-2015 18:46:54pensaments i politica

Un dia més.

Passen els dies....

Passen les hores...

Que llarg s'em fa el temps.

Que dur i diíficl és ser conseqúent.

Una decissió, no sé si correcte.

Vaig decidir respectar el teu silenci.

I que dur és fer-ho.

No preguntar-te com estàs.

No dir-te "bon dia guapa".

Esperar un "beep" que no arriba.

Que mai no arribarà.

Unes lletres que mai no llegiràs.

Uns records que persisteixen.

No volen marxar. No vull que marxin.

M'emplenen.

I a tu t'abuidaba.

Per això respecto el teu silenci.

I per molt que vulgui....

Sempre ho faré.

Sé que no ho llegiràs, però això només ho escric per a tu. I per a mi.

Un dessig: que siguis molt i molt feliç.

Comentaris (1)29-01-2015 21:25:31Any 2013 i 2014

Avui

Avui fa un any, just un any.... que vaig ser feliç.

Gràcies.

Comentaris (4)30-12-2014 23:36:46Any 2013 i 2014

Les Eleccions més importants a l'història de Catalunya (2015)

Les properes eleccions que hi ha hagi a Catalunya (espero que al parlament, abans del mes de Març) seran les més importants de tota l'història.

Definirem el nostre projecte de país. Definirem fins ón volem arribar. Definirem què volem ser.

El dubte més important que sembla que hi ha és si seria millor una llista unitària o llistes separades.

El meu anàlisi particular és el següent:

Jo penso que el millor serien llistes separades, el motiu és que cada partit té una visió lleugerament diferent d'una Catalunya Independent, i amb una llista unitària aquest fet l'únic que faria seria proclamar la independencia i al cap de pocs mesos, tornar a fer eleccions per definir el nostre camí, el que considero que seria una gran pèrdua de temps, temps que no tenim donada la greu situació econòmica i social per la que estem passant en aquest el nostre país.

El President Mas, que de tonto no té un pèl, sap que si es presenta en una llista sense ERC, perdrà les eleccions, i com és normal i lógic, a ningú li agrada perdre. És aquest el motiu perquè busca acords en una llista unitària. No el culpo pas. Però hi ha una altra solució.

Li devem molt al President Mas, ho reconec, sent votant d'ERC, reconec que el President Mas, s'ha guanyat el dret a ser el 1r President de l'Estat Català independent, i se l'ha guanyat per la seva valentia, per haver-se jugat el coll (personalment) per aconseguir arribar ón sóm, a un pas de la nostra llibertat com a país.

Com podem el poble català donar-li el nostre suport sense votar-lo? (perquè les diferencies entre el que volem ser, tot i que puguin ser matissos, importants o no, són matissos, i això, a mi personalment, m'impedeix donar-li el meu vot)

Crec que la solució seria que cada partit es presentés a les eleccions en solitari o en coalicions afins per objectius totals, però totes les llistes a favor d'una Catalunya Independent, haurien de portar un punt en comú.... la declaració unilateral de independencia per mandat popular sorgit de la suma de vots en les eleccions.

Aquest punt en comú hauria d'anar acompanyat d'un ferm compromís de reconeixement al President Mas.

Suposem que les eleccions confirmen el que diuen les enquestes, això voldria dir que ERC guanyaria i Convergència seria la 2ª força al Parlament. Si això succeís, jo aposto per un govern de coalició, ón la llista més votada tindria les conselleries més potents i importants del govern i la segona llista i/o altres que es puguessin sumar, la resta de conselleries.

I com a President de Catalunya, el senyor Artur Mas, sigui o no la llista més votada, en cas que no fós la llista més votada, amb el compromís escrit que al cap de dos anys, renunciaria al càrrec i llavors, que fós n'Oriol Junqueres el President (suposant que és la seva llista la que guanya les eleccions)

Crec que amb aquesta solució, el President Mas rebria el reconeixement de tot el poble català, reconeixement que crec merescut. I que el poble català podrem triar quin tipus d'Estat volem crear.

Espero que aquest cop tots els polítics catalans siguin intel.ligents i que no perdem aquesta oportunitat que crec que serà única en tota la nostra Història. Tenim als polítics españols allà on volem, acollonits sense poder actuar com ells voldrien i estan acostumats per la seva història (la força de les armes), no podem perdre aquesta ocasió per uns egos o per uns càrrecs.

EL NOSTRE PAÍS EL PRIMER. VISCA CATALUNYA.

Comentaris (3)16-11-2014 08:00:16pensaments i politica

CATALUNYA Vs. ESPAÑA, La Batalla final, GAME OVER.

Els esdevenivents d'ahir a la nit i aquest matí, indiquen que s'acosta la batalla definitiva.

El President Mas ha convocat la consulta de fireta.

El Gobierno Español la tombarà, com ha fet amb l'altra.

Si no la tomba i ens "permet" votar, passarà que ho farà un 40% del cens, amb un 95% de vots a favor del Si/Si. Una consulta que no importarà a ningú, sense cap validesa, perquè els favorables al no, no s'implicaran, no explicaran els seus motius perquè consideren que Catalunya està millor formant part de l'Estat Español.

Tan si la tomben com si ens la permeten fer, el següent pas és la convocatòria d'eleccions.

El Gobierno Español, no pot actuar contra una convocatòria d'eleccions, almenys fins que no es facin públics els programes electorals. I aquí rau la clau de tot plegat.

En el moment en que una candidatura inclogui "eleccions pleviscitàries", el Gobierno Español actuarà.

El seu moviment serà molt clar i molt contudent:

- Suspensió de l'autonomia catalana, detenció dels responsables polítics de la candidatura "pleviscitària". Nomenament de la Sra. Llanos de Luna (actual Delegada del Gobierno Español a Catalunya) com a Presidenta de la Generalitat de Catalunya, amb les conseqüencies que tothom pot suposar derivades d'aquest nomenament.

I llavors què?

Amb els polítics catalans eliminats de l'escena (i ho estan dessitjant, per no haver-se de mullar i escapar-se de la cremada), tota la responsabilitat del procés recaurà (per fi) en el poder del poble català, en el poder de mobilització i defensa dels nostres somnis, defensarem el nostre dret legítim a decidir el nostre futur, esdevenir un nou estat independent.

Com es diu vulgarement, s'haurà de montar un pollatres que es caguin potes avall, bloquejar comunicions, encerclar edificis públics, mobilitzar-nos pacíficament (tindrem davant nostre a tots els cossos policials españols i catalans) fins que aconseguim que les institucions internacionals (ONU, Europa, EEUU, etc. ) es facin ressò de debò de la nostra situació i obliguin a l'Estat Español a retornar-nos els nostres drets i les nostres institucions, incluit el dret a fer una DUI inmediatament, pssant inclús per sobre dels cagats polítics catalans, dels seus partidismes i interessos personals, que antepossen el personalisme i "salvar el coll" abans que els interessos del país.

Aquesta és la nostra força, aquest és el nostre "as a la màniga", l'última jugada, la definitiva i....

ESTEM PREPARATS, ESTEM DISPOSATS!!!

Visca Catalunya Lliure!!!

Comentaris (1)14-10-2014 20:21:42pensaments i politica

España, Iugoslàvia, Catalunya.

Quan els independentistes catalans érem minoria i al País Basc, la banda terrorista ETA possava bombes i matava a persones innocents, els polítics españols s'omplien la boca dient que amb terroristes no negociaven, que es rendissín, entreguessin les armes i llavors ja parlarien, que sense morts es podria negociar.

Tot i això mentien, i mentien perquè TOTS els governs españols desde la transició fins al moment de l'últim comunicat de la banda terrorista anunciant la fi de la lluita armada, s'han assegut a negociar amb intermediaris o inclús amb representants directes dels terroristes.

A Catalunya mentrestant, el mateix poble català, els polítics, els independentistes van aconseguir que la que pretenia ser el braç armat de l'independentisme català (Terra Lliure), abandonessin les armes abans no fós massa tard per tothom.

Avui dia, els independentistes creiem que som majoria, i hem iniciat un procés DEMOCRÀTIC, PACÍFIC per aconseguir el nostre anhel de viure en un país millor, més just i independent d'España.

Hem demanat seure a negociar, tal com els polítics españols oferien en el passat al País Basc.

Quina ha estat la resposta d'aquests mateixos polítics españols?

Un NO rotund a tot, a no ser clar que abandonem el nostre somni de crear un nou estat català. Amenaces constants cap als nostres representants polítics, cap a nosatres. Ofegament econòmic, que tot sigui dit, també afecta als catalans que es senten españols (i tenen tot el dret a sentir-se com vulguin, oi? però nosaltres hem de callar i acotxar el cap)

Podran els polítics españols evitar la nostra independencia?

No, un rotun no. És un procés que és imparable, un cop ha començat, no té marxa enrere, i només té un final. La Victòria (sempre i quan, els independentistes siguem realment majoria, hipòtesi encara no confirmada)

Així doncs, el govern español (i tots els polítics en general), tenen dos camins a seguir: per les bones o per les dolentes.

A Iugoslàvia, i després Sèrvia, hi havia una dirigent servi (Milosevic), que no va aceptar la desintegració del seu "gran estat" i va decidir triar el segon camí per evitar la desintegració. Hi van haver milers de morts, peró només un FRACASAT.

El fracasat va ser Milosevic. Avui dia de l'antiga Ioguslàvia no en queda res, està dividida en 6 paisos reconeguts internacionalment i 1 altre (Kosovo) que està en procés de reconeixement.

Volen els polítics españols seguir aquest camí?

Només recordar que al igual que als balcans, només una de les parts té la força de les armes, i en el nostre cas, no som pas els catalans qui la tenim.

Si segueixen aquest camí, morirem molts catalans i catalanes defensant la nostra terra i el nostre somni. Però España perdrà molt més, perquè no podran evitar que Catalunya es converteixi en un nou estat independent.

Espero que ho tinguin clar.

Pel contrari, si es fés per les bones, negociant, España té molt a guanyar, ens repartiriem el deute sobirà, entre altres més ventatges, però la principal és que sempre cap la possibilitat que la famosa majoria silenciosa catalana de la que tant parlen alguns, voti que vol continuar pertanyent a España i llavors els independentistes haurem d'anar amb la cua entre les cames i acceptar la derrota a les urnes. És l'única opció que té España de guanyar i d'evitar que Catalunya segueixi el seu camí en solitari.

ESPAÑOLS, QUIN CAMÍ TRIEU?

Sigui quin sigui el camí que triin, i analitzant el caràcter d'alguns dels polítics "influents" d'España, tinc la sensació que tenen el que anomeno "mentalitat del violador de dones".

Aquesta mentalitat justifica l'acte de violar a una bassant-se amb la premisa que si ha sigut violada, és perquè va provocant perquè porta minifaldilla o un escot generòs. On queda la llibertat de vestir com cadascú vulgui?

Portat a termes polítics, és com si el fet de voler la nostra independencia, els estiguessim provocant perquè així justificarien l'ús d'armes contra el nostre poble, o l'apressament dels nostres polítics. Com si pensar diferent d'ells, fós una provocació.

Espero estar equívocat, però m'ensumo que no és així. Ens esperem temps molt durs, però el poble unit en una sola "pinya castellera" serà invencible. No defallim. Tenim la nostra llibertat, per les bones o per les dolentes a tocar.

Visca Catalunya!!!

Comentaris (1)10-10-2014 20:36:41pensaments i politica

Una història

Un dia, i ja fa molt d'això, algú que em va conèixer una mica, em va sentenciar amb la frase més descriptiva que han fet mai de mi.

"Ets el millor amic, però la pitjor parella", va dir ella aquella tarda.

Tenia raó, i encara la té. Llavors no ho vaig entendre, i no li vaig donar importancia, però aquestes paraules sempre més les he tingut presents, encara que només fós per explicar-la com una anècdota per explicar.

Per què?

He pensat mil cops aquesta resposta, sobretot els últims mesos, i mil cops no he trobat resposta.

L'hauré trobat ara?

Explicaré una petita història.

Fa uns mesos vaig conèixer a algú, una noia impressionant, perfecte. I vaig aconseguir estar amb ella. Va ser curt, però molt i molt intens, mai no havia viscut ni sentit tanta intensitat.

Res a la meva vida es pot comparar amb el que vaig viure al seu costat.

I la vaig estimar, com mai he estimat a ningú, i em va deixar que l'estimés. I encara l'estimo avui, i demà i passat i potser per sempre més, tot i que ella ja no vulgui ni em pugui estimar.

Però un dia va dir prou.

Vaig esforçar-me al màxim per no ensenyar com de perdedor puc arribar a ser, en tots els aspectes de la vida.

I vaig fracassar, ningú pot deixar de ser com és realment, encara que ni tant sols sapiga com és en realitat, per molt que vulgui ser perfecte, el caràcter real s'acaba mostrant.

Va ser el que va succeïr.

I la vaig perdre.

I ara crec que he entès com sóc, potser ha arribat l'hora d'admetre la veritat.

Sóc un bon amic, però una pèssima parella, perquè sóc un perdedor, i ningú estima a un perdedor, i ningú es mereix que un perdedor l'estimi. És demanar massa. I menys que ningú, t'ho mereixes tu.

Donaria la vida per ser el teu amic, l'únic que ser fer una mica bé de veritat, escoltar, ajudar, donar suport, sense necessitat de voler impressionar perquè et fixis en mi, sense necessitat de buscar que m'estimis, com jo t'estic estimant.

Donaria la vida perquè puguessis veure l'altre costat de l'equació. La que em fa ser un bon amic, la que no et vol impressionar, la que no possa la pota, la que t'hagués ofert i donat si en aquell moment hagués sabut com sóc realment.

Comentaris (2)09-10-2014 20:20:31Any 2013 i 2014

La Consulta

Vist els problemes legals que té el govern de Catalunya per consultar al poble de català la seva opinió sobre aspectes polítics importants, crec que hauriem de cambiar la pregunta de la consulta i fer-la menys trascendent.

Possats a que el Gobierno Español faci el rídicul, fem que aquest rídicul sigui majúscul de debó, deixem-los en evidència, amb els pixats al ventre.

Jo proposo cambiar la pregunta.

"La Generalitat de Catalunya vol conèixer els gustos culinaris del poble, i és per aquest motiu, que convoca a tothom a les urnes el dia 9-N del 2014 per triar el seu menjar preferit entre el següent llistat:

1) Pèsols i croquetes.

2) Cocido Madrileño.

3) Ni carn ni peix, negociem amb la cuina.

4) Tot és bo, no tinc un gust preferent. "

Amb aquesta "xorrada de pregunta", que crec que es sobreenten la simbologia de les respostes, però legalment, ni el TC ni el Gobierno ni ningú, ens podria impedir expressar en unes urnes les nostres preferencies culinàries.

Per si de cas: 1) independencia, 2) sumiso al Gobierno de España (Estatus quo actual), 3) negociar amb el Gobierno, 4) el que surti ja m'està bé.

Comentaris (2)01-10-2014 10:23:28pensaments i politica

Constitució

A la nova Constitució catalana només li demano que almenys inclogui un punt:

El poble de Catalunya és sobirà, i per això té el dret i el deure de convocar referendums en tots els aspectes i àmbits, que permetin aprovar o anul.lar qualsevol llei aprovada per un parlament polític. Inclús, si fós necessari, obligar al Parlament a celebrar unes noves eleccions si així ho considera oportú la majoria del cens electoral català.

Si no inclou aquest punt, el nou estat català caurà en el mateix parany ón està actualment el "Gobierno de España" i la Generalitat Catalana, ón mitjançant crèdits, mitjançant pressions, no és el conjunt de la població la que regeix el seu destí, sinó interessos de diversos grups de pressió que obliguen a la majoria de polítics a "vendre's" a les seves causes.

Comentaris (2)21-09-2014 12:58:02pensaments i politica

11-S-14

Avui és un dia molt especial per Catalunya.

Celebrem el 300 aniversari de la pèrdua de la Ciutat de Barcelona en mans dels Borbònics. Tal dia com avui, l'any 1714, començava la revenja borbònica en contra dels catalans, per donar suport a un Rei de la casa austriaca, que se suposava que respectaria tots els drets històrics dels catalans del segle XVIII. Es va perdre aquella batalla, aquella guerra, però avui encara dura aquesta lluita, transformada en una lluita sense armes, amb dades històriques, amb dades econòmiques, i sobretot, amb SENTIMENT.

Diuen que la Constitución Española, ens impedeix votar per decidir el nostre futur, el que volem ser... ens amenacen amb pressò per als nostres dirigents, ens amenacen amb la intervenció de la Generalitat...

En tota l'història d'España, mai, cap territori sota la seva bandera ha aconseguit la seva indepèndencia basant-se amb la legalitat española.... cap, perquè ni tan sols la Guinea Equatoriana, va aconseguir la seva indepèndencia de forma legal... ja que va ser venut el territori per part del Generalisimo per interès econòmic.

En el moment que correspongui, els catalans ens haurem de saltar la legalitat española, perquè si volem ser formar un estat independent... que ens importen les lleis d'un altre estat?

L'única legalitat vigent al territori català serà la legalitat catalana, i serà amb aquesta legalitat que podrem votar el 9N, i podrem decidir el nostre futur. No defallim, ho tenim a tocar, aquest cop no podem fallar.

Feliç diada per tothom i Visca Catalunya.

Comentaris (2)11-09-2014 11:09:15pensaments i politica

Desert

Fa cinc anys que camino per un desert. Jo no n'era conscient, fins fa poc.

Ara ja en sóc conscient i puc desfermar els meus pensaments.

Quan camines pel desert i trobes algú, no tens capacitat per pensar, et deixes anar, aboques totes les teves esperances en aquesta persona. Però aquesta persona no s'ho mereix, és un oasi, un oasi enmig del desert, un oasi que no duu enlloc, i tot que no ho saps, li estas fent mal, perquè no sap que és un oasi.

Un dia, quan es cansa, l'oasi desapareix, com un miratge, com un somni, i a l'obrir els ulls t'adones que tornes a ser al mateix lloc, al mateix desert, res canvia, tot és igual.

I arriba l'hora de pensar, de adonar-te d'ón estàs, de pensar en el que has de fer, perquè ningú et treurà del desert, tu sol hauràs de sortir-hi. I aquí arriba el dilema.

Que fer per sortir-ne? Fa tan temps que hi ets, has assimilat tan profundament que estàs sol, que estaràs sol, que ja no saps si realment vols sortir o t'hi vols quedar. Ni tan sols saps, si tindràs prou forces per intentar-ho, ni tan sols saps si ho podràs intentar, però lo pitjor de tot, és la sensació de derrotat, la sensació de covard, la sensació que ja m'està bé i tot és igual.

Ara que ja ho sé, no tornaré a caure al parany, no tornaré a fer mal a ningú, perquè esperaba massa de tu, i no t'ho mereixies... tu no em podies treure d'ón sóc, sóc jo qui ha de sortir-ne, i un cop hagi sortit, llavors podré anar a buscar-te allà on siguis, tot i que ni tan sols sé si hi ets.

Comentaris (1)19-08-2014 12:42:37Any 2013 i 2014

Pàgines: 1234  <>