Soletat
que bé em sento al teu costat,
sense haver d'explicar a ningú
el que estic pensant.
Tu em coneixes prou bé,
tant anys és prou temps,
perquè saps com penso,
i el que he fet.
Tot i vivint,
(sempre patint)
amb gent al meu voltant,
tu has estat l'única que m'has estimat
m'has entès
i m'has atès.
Què passa doncs
amb les noies que conec,
que o ho entenc?
Pura il.lusió
sense sinceritat,
ja que només amb tu
he estat bé de veritat.
Però ja en tinc prou,
vull intentar-ho de nou,
fugir, marxar corrents,
buscant el que no m'ha permés
la soletat
buscar amb tranquil.litat.
03-04-96
Publicat a: Catalunya