Un dia més.

Passen els dies.... 

Passen les hores...

Que llarg s'em fa el temps.

Que dur i diíficl és ser conseqúent.

Una decissió, no sé si correcte.

Vaig decidir respectar el teu silenci.

I que dur és fer-ho.

No preguntar-te com estàs.

No dir-te "bon dia guapa".

Esperar un "beep" que no arriba.

Que mai no arribarà.

Unes lletres que mai no llegiràs.

Uns records que persisteixen.

No volen marxar. No vull que marxin.

M'emplenen.

I a tu t'abuidaba.

Per això respecto el teu silenci.

I per molt que vulgui....

Sempre ho faré.

Sé que no ho llegiràs, però això només ho escric per a tu. I per a mi.

Un dessig: que siguis molt i molt feliç.