Una espurna d'amor
vol sorgir del meu cor,
però no és el moment,
encara no és una flama lluent.
L'espurna que lluït
per poder sortir
pertany a una noia
preciosa com una joia.
Ja sé com és,
com parla i qui és,
el problema però,
és que no em coneix.
Les seves paraules sonen dolces,
com el so del campanar,
com el vent vora mar,
com les ones contra el penyasegat.
Els seus cabells
fan olor de bon jardí,
olor de roses i llesamí
com m'agrada a mi.
Els seus ulls,
penetrants i preciosos,
perforen el meu cap
i només em deixen pensar
quan tornaré
a ser al seu costat.
Però no és el moment,
no és una flama lluent,
falta una cosa important,
la que m'acaba enamorant.
Però no sé que pot ser,
una paraula o un gest,
però estic tranquil,
quan passi això ho sabré,
i llavors li ho diré.
10-02-96