Xavi
per en 25 D'octubre 2012
949 Vistes

Una espurna d'amor

vol sorgir del meu cor,

però no és el moment,

encara no és una flama lluent.


L'espurna que lluït

per poder sortir

pertany a una noia

preciosa com una joia.


Ja sé com és,

com parla i qui és,

el problema però,

és que no em coneix.


Les seves paraules sonen dolces,

com el so del campanar,

com el vent vora mar,

com les ones contra el penyasegat.


Els seus cabells

fan olor de bon jardí,

olor de roses i llesamí

com m'agrada a mi.


Els seus ulls,

penetrants i preciosos,

perforen el meu cap

i només em deixen pensar

quan tornaré

a ser al seu costat.


Però no és el moment,

no és una flama lluent,

falta una cosa important,

la que m'acaba enamorant.


Però no sé que pot ser,

una paraula o un gest,

però estic tranquil,

quan passi això ho sabré,

i llavors li ho diré.


10-02-96

Publicat a: Catalunya
Ness
doncs estem emapatats. Jo estimo a una persona molt especial però ell no em coneix. Si em conegués alguna vegada, que ho veig impossible perquè vivim en mons diferents, tampoc s'hi fixaria mai, en mi.
25 D'octubre 2012
Xavi
Aquestes poesies són molt antigues, de l'any 96. Ja no escric poesia, em falta inspiració.
25 D'octubre 2012